MIREIA I EL CONILLET

 

 

Hi havia  una vegada , una xiqueta anomenada Mireia.

 

Un dia va anar al bosc a agafar unes flors per a la seua mare, i es va trobar amb un conillet. El va agafar i li va posar de nom Pere.

 

Va dur Pere (el conillet) a casa i a sa mare li va encantar, li donaren un bany i es va quedar com nou. Quan el pare de Mireia va arribar,i va vore el conillet Pere tambe li va agradar i Mireia es va poder quedar a Pere.  Mireia i Pere (el conillet) pogueren jugar junts tots els dies.

 

Un dia eixiren al jardí a jugar i varen vore una papallona i eixiren corrent         darrede d'ella.

Quan la papallona es va parar en una pedra es van posar a observar-la, pero derrepent sen va anar volant. Mireia i Pere (el conillet) es van quedar molt tristos perque la papallona se navia anat, ells es posaren a jugar a revolcar-se muntanya avall.

Quan era hora de dinar la mare de Mireia, (Carme) va anar a cridar-los i tots junts se nanaren  a dinar . En arribar a casa el pare de Mireia (Josep) estava esperan-los , i es sentaren a dinar. Després de dinar Mireia i Pere es sentaren a vore  la televisió  amb Josep , i els tres es quedaren dormint al sofa. Pere  es va despertar pero no va despertar Mireia,i ell sol se nana al jardí a la fresca. Mireia al despertar-se i no vore a Pere es va asustar moltissim i va eixir al jardía vore si Pere estava alli , i si , Pere es trobava alli Mireia va dir:

-       Ufff, ja creia que t'avies perdut ,Pere.

I   Pere  la va seguir de prop.

 

Van pujar la mateixa muntanya des d'on s'havien tirat revolcant i van vore un fum de conillets , i Mireia li va dir a Pere si volia tornar amb la seua familia. Pere amb el cap va fer no que no volia tornar amb la seua familia,i van seguir revolcant-se.

 

Cada volta es feia mes fosc,i Mireia li va dir a Pere:

-Perque no tornem a casa Pere?

I Pere li va dir amb el cap:

- Si

 

Camí a sa casa, Pere va veure ¡una especie de LLOP!

De seguida va fer-li unes senyals a Mireia amb les potes.Mireia tambe va donar-se compte i li va dir a Pere:

-Corre,hi ha que avisar els majors.

Al arribar a sa casa,Mireia li ho va dir als seus pares i ells no la van creure ni a Mireia ni a Pere.Mireia lis va dir:

-Anem a comprova-ro?

I els seus pares Carme i Josep van dir:

-Anem.

Al eixir,corrent anaren on Mireia i Pere havien vist el llop,en efecte estava allí.Carme i Josep es quedaren vocavadats i van dir els dos a l'hora:

-Anem a casa acridar la policía.

Al arribar a sa casa van cridar la policía.Els policies van anar corrent,ells tambe,van anar, al arribar la policía ja estava allí, i lis preguntaren:

- On está el llop?

- Está allí,seguiumos per favor.       

Digué Mireia.

Tots la seguiren, corrent costera avall, i a l'arribar estava allí vais com si agueren solicitat una cita amb el llop.

Els policíes tragueren les esposes i anaven corrent darrere d'ell.

Mireia va dir :

- Senyors vinguen tinc una idea.

Els policíes anaren corrent,i Mireia va dir:

-       Jo,Pere,i ma mare Carme, anirem per darrere.,Dacord?

-       Si.

Digueren els policies i Josep.

-Policies tngau les esposes preparades i tu pare tin aquesta corda, per

lligar-lo.Ma mare,Pere,i jo procurarem que no s'escape.Lla sabeu el que eu de fer,així que mans a l'obra.

Feren cas a Mireia.El seu pla habia funcionat.

Traguren Mireia,Pere,Josep,Carme i els policies als diaris i Mireia i el seu conillet Pere foren feliços per sempre i mai ningú els podrá separar.

 

Cuento original de Nerea, Jaume i Carolina, alumnos de 5º del C.P. San Juan de Ribera